Posts enrera vaig comentar estar baix de "kendorfines". Avui és un altre dia d'aquests. Fa 10 dies que en Krack, la meva fura, ens va deixar. No crec en el cel pels humans, la qual cosa em fa difícil creure en un cel per les fures pero m'agradaria pensar que existeix. Durant els anys que ens va donar tot el seu amor va ser un més de la nostra família. Tenia els seus defectes, com els tenim nosaltres, però les seves ganes i l'alegria que ens transmetia sempre romandran en el nostre record. De vegades sento els mateixos sorolls q el feia i la cerco pels racons on era i només trobo l'espai fred i buid on abans hi havia el calor de la seva incondicionalitat. Encara tots els matins quan em llevo vaig instintivament al lloc on era com ho feia quan estava entre nosaltres per a donar-li el primer menjar del dia o la medicació quan es va posar malalt. Nois ho sento per la pallissa però tenia que escriure-ho per a cercar una mica de pau.
hoje fico simplesmente contigo
ResponderEliminarsem palavras
Amigos nos
ResponderEliminaramigos todos
Entenc la teva tristor i melangia per la pèrdua d'en Krack. Éra un membre de la familia i per tant són normals aquests sentiments que tens. Digues-li cel, nirvana, paradís, animisme, etc. segur que està alli com ho està la meva plorada Lucy.
ResponderEliminarUna abraçada molt forta.
Gracies a tots pel vostre recolçament.
ResponderEliminarObrigado aprendiz. Bem sabes que te sinto conmigo.
Garrinets vam venir i garrinets marxarem. Un per tots i tots per un, el teu dolor es el meu dolor.
ResponderEliminarSalutacions.
Conec el teu dolor i l'entenc. Tots els que hem tingut la fortuna de compartir la nostra vida amb algún animal ( i de patir la seva mort), no podem pas deixar de tenir la sensació que la forma en que ells en mostren el seu amor - tan oberta e incondicionalment- rarament la trobarem en una persona.
ResponderEliminar