No pesan los años...anda que NO

Avui he suat la cansalada he fet un gi-geiko/uchi-comi amb el Sensei Hiruma i amb el Senpai Alonso i també amb un altre Sensei convidar en Kimura. Desprès més gi-geikos amb en Ferran, Jordi i Cesar i per acabar amb en Baena. Esgotador. Avui per primer cop m'ha faltat l'aire. Breathless q diuen a la pèrfida Albion. Però tot i així estic content, més que pel resultat dels combats - que avui no em puc queixar - per la sensació q aprenem -no només jo també els col·legues kendolechons - i q poc a poc els cops que donem són més musicals. M'ha fet gràcia aquesta sensació avui. He donat uns pocs mens q al picar el só ha estat com percusió. Chupi calabaza! Per cert he descobert q soc un kōhai. No sé molt bé com interpretar-ho, potser com la L als cotxes quan et treus el carnet, igual al Japo porten una K ;)
Per cert ja fa dies que en Kenzo s'ha anat a estiuejar al Japó amb la seva mare, la Misako, no sé si passaran tant calor com nosaltres aquí, desitjo que s'ho estiguin passant força bé. Ells tenen l'oportunitat de practicar en un Dojo al Japó. Quina sort! molts records des de Barna

De Katas i Gi-geikos, de mestres i d'amics

Avui em tornat a ser quatre arreplegats, però està bé pq així tenim més espai i podem aprofitar més les classes i consells del Sensei i del Sempai. Kates al principi i després d'un intercanvi de mens hem passat al gi-geiko. Esgotador però al'hora fa gaudir i et deixa amb ganes de tornar i repetir al proper dia. Vull agrair als companys q saben força més q jo la paciència q demostren amb mi i els consells que em donen. Avui tinc la sensació d'haver après força. Ah i no ens oblidem del caballer Jedi Kendolechón i d'en Kend-ito col·legas de cor que fan q les classes siguin un estímul per a tornar-hi. A tots gràcies per haver-me fet descobrir aquest camí.
Salutacions!

Kendoverbena

Avui verberna de St Joan he anat al Dojo. I estava tancat! A la porta l'Enric, el Navas, el Morgenstern al poc arriba el Sensei Hiruma i ens obra la porta. No hi ha dubte q els del Kendo som d'un altra pasta. Hem estat els únics del dojo q hem anat a entrenar avui. Hem repassat les kates (més perdut q un pop al Kalahari) i després em fet gi-geiko. He trobat a faltar el mestre Jedi però he fet un combat interminable amb un altre neofit com jo. Després un Uchi-komi amb el Sempai Alonso i per acabar un gi-geiko amb l'Albert q m'ha clavat un Kodo-te q m'ha deixat el braç tonto (avui necesitaré una de la germandat del Cuerpo de Pajilleras del Hospicio de San Juan deDios, de Málaga per a fer quelcom de positiu -veure comentari d'ahir) Però això son coses q passen i cal agafar-se-les com aspectes inherents a l'aprenentage.
Bé companys per avui plego pq ja toca menjar la coca i veure el cava. Salut!

Siete virtudes

El kendo es un arte marcial japonés (procedente del Ken-jutsu) en el que se usa una espada de bambú, es una especie de esgrima aunque mucho más espiritual, por decirlo de alguna forma. Se traduce al castellano como el camino de la espada. El Kendo está imbuido de los principios filosóficos del Bushido, el camino del guerrero, que para llegar a ser tal tenía que cumplir siete virtudes: rectitud (GI), coraje (YUU), benevolencia (JIN), respeto (REI), honestidad, sinceridad absoluta (MAKOTO), honor (MEIYO) y lealtad (CHUUGI).

Kendocongres

Avui he arribat tard a classe :( Sortint d'un dinar de congrès amb un parell de Caol Ila 1993 (ips) he fet un descans a casa i quan m'he adonat ja eren les 7 així q a correcuita prepara l'equip i desfila! Tot i això he pogut aprofitar la classe i he fet un parell de gi-geikos, he suat la cansalada i he eliminat les toxines del menjar! Aquest vespre a descansar q demà de nou hospital i per la tarda congrès. Quin esgotament!!!

Congreso

Estoy de congreso pero lo urgente no va a hacer que nos olvidemos de lo importante...la práctica del Kendo está claro. Estos días voy de bólido. Por las mañanas que no tengo charlas en el congreso estoy trabajando en el hospital, al mediodía comidas de trabajo (cuando puedo hago que me inviten a un japonés ;) por las tardes reuniones de trabajo y por las noches cenas del congreso. Pero en todo este programa demencial tengo las dos horas del martes y jueves reservadas para el kendo. El martes tenía cena así q tuve de salir un poco antes pero tuve tiempo para practicar la técnica y realizar un par de combates. Dos victorias! una por agotamiento del rival y la otra por generosidad de mi maestro jedi. Lo importante es que como en el fútbol...somos uno! La fraternidad del kendo

Reencuentro con el Kendo

Tras un martes negro, un jueves de compensación. Hoy mucha técnica y hemos acabado con un Gi-Geiko. Tenía mis dudas de practicar pues aún me duele el hombro y tengo un par de hematomas q para qué! (las fotos de ayer no hacen justicia, pues han crecido desde q las tomé) pero al final han podido más las ganas que la cabeza (més la rauxa que el seny) y he participado en un par de combates con resultado dispar. Mi maestro Jedai, al q su padawan le ha regalado una menlleja, tras un intercambio interesante de golpes me ha clavado un men como dios manda. 1-0. Luego he competido con un representante de la justicia y ahí el men lo he clavado yo. 1-1 El resto han sido uchi-comis con el Sempai y con un 2 dan. Hoy me he ido contento no solo pq no he sido traumatizado físicamente sino pq tengo la sensación de haber aprendido un poquito (solo un poquito) más y que he dado un pequeño (muy pequeño) paso adelante.

Combate con Demuelator

Las guerreras fruto del combate con Demuelator os las incluyo para q veáis que no exagero. Más que un combate fue una demuelición. Saludos Kendolechones

Guerreras

Ayer me pusieron guerreras en el kendo. Varios men dados fuera de lugar me han originado sendos hematomas en cada hombro lo cual no deja de ser decorativo como guerreras pero si es un poco bastante doloroso, aunque ya se sabe... sarna con gusto no pica. Varen ser un munt de cops de queixal! Aquest cop pot anomenar-se muelamen en honor del seu inventor i per que et deixa molgut. Salutacions lectors! Y como dice Kendolechón que nadie se ofenda por que todo está escrito de buen rollito.

KENDO i examens a la facu

Fa dies que el col·lega em diu...Cony K1000 no escrius res! i té raó. Molta feina q no mandra. Ara és l'época dels examens a la facu i em toca corregir. Sort del Kendo que em fa veure les coses amb un altre perspectiva que si no tota aquella colla de dròpols anaven a setembre. Jo tinc lletra de metge però els que pujen segur q han estudiat gafrologia. Ni sé com puc entendre el que diuen, em sorprenc de mi mateix. Deu ser els men q rebo tan sovint q em fan ballar les neurones i aconsegueixo llegir el q d'altre manera seria impossible.

Però tornem a la classe avui el sempai ens ha donat canya (no hi era el sensei) i podeu trobar tota l'explicació de la classe al blog den Jordi (kendorfinas) Som uns supervivents!