Era suau com el vellut, i poregosa com un conill menut. En Snoopy era el seu heroi i li agradava jugar com un noi i de la mà em duia amunt i avall sense parar.
Com un estel fent tombarelles pel cel, (és 'maco' el temps d'estimar), i no va ser aquell un temps perdut. Conillet de vellut.
Però el conill fora del niu m'enganyava amb qualsevol objectiu, se'm perdia en el forat d'una Nikon o una Hassenlblad...
Calia triar o tocar el dos o fer un "ménage à trois". Però això és inmoral quan s'és un home com cal, ibèric, mascle i cristià, i em vaig quedar sol i fotut, conillet de vellut.
L'Elle, el Vogue i el Harpers Bazaar t'afusellen en cada exemplar. Diuen que t'ha dat un lloc Richard Avedon a New York.
No et pots queixar. El que somniaves ja ho tens a la mà. Et coneix la gent, t'estima un adolescent i un 'iaio' et vol adoptar.
Ets feliç amb el teu nou drut? Conillet de vellut...
Però avui he vist el cel obert, Déu, que és bo i que sap el que sofert, m'ha deixat els seus consells en un aparador de can Castells, i m'he comprat el llibre "La fotografia és un art". I abans d'un mes seré millor que en Pomés.
Ja saps a on em trobaràs... 203 82 82 conillet poregós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario