Can Teixidor

Conjunt de construccions situat dalt d'un turó arran de mar. L'edifici queda tancat dins un recinte murat i envoltat pel pati d'entrada, la capella i el celler. L'entrada a aquest recinte s'efectua a través d'un portal cobert que a banda i banda presenta uns plafons de ceràmica fets amb rajoles blanques i amb una inscripció en commemoració del primer tren de Barcelona a Mataró. La façana d'aquest portal és d'estil clàssic amb pilastres coronades amb capitells jònics, arc de mig punt i entablamento.

 Habitatge: Format per dos cossos: el de l'entrada i l'escala, i el de la cuina i menjador, que miren al mar i estan situats sobre el terrat inferior que cobreix les dependències de serveis, dels auxiliars que vivien a la masia. Aquestes dependències baixen tres plantes fins al molí que té sortida a la carretera. A aquesta façana que mira al mar, la casa té sis plantes, disposades en plans diferents segons la topografia del terreny. Una petita torre quadrada dóna caràcter a la casa. La part principal de la casa queda coberta per una teulada de dues vessants.
           

Capella de Can Teixidor: Edifici religiós situat al costat esquerre de l'entrada, dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. És de planta quadrada i absis semicircular cobert amb una cúpula semiesfèrica formada per rajoles en forma d'escata. Resulta interessant que la porta d'entrada principal i única es troba al costat de l'absis. La llinda i els brancals són fets de pedra. La sagristia es troba a l'esquerra i davant el presbiteri es troba enterrat el seu darrer propietari, Gaietà de Planella i de Fiveller.

Història: El primer document que en fa referència és de l'any 1343 i és la venda del molí i les terres del Mas Torre del Molí, primer nom amb què es coneix, atorgada per Jaume de Santcliment a favor de Pere des Pla. Un altre document del 1434 identifica el moliner amb el nom de Francesc Torre. L'any 1668 les terres passen a ser propietat de Jaume Teixidor, ciutadà honrat de Barcelona i membre del Braç Reial del Consell de Cent. Durant la Guerra de Successió (1701–1714), can Teixidor va esdevenir un nucli borbònic. L'any 1863, el seu darrer propietari directe, Gaietà de Planella i de Fiveller, cinquè comte de Llar, vuitè baró de Granera i senyor de Castellcir, morí sense descendència i nomenà tres marmessors. Actualment continua essent una propietat particular gestionada pels marmessors que s'han anat succeint. El molí es va continuar utilitzant fins a l'any 1957, així com el forn de fer pa.

La darrera restauració ha estat realitzada l'any 1983, i ha deixat al descobert la porta adovellada i l'arc gòtic de la façana, abans tapada per una gran balconada. Possiblement el portal d'entrada és del segle XVIII.

Font:  Wikipedia Commons: Can Teixidor 

«Can Teixidor». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 agost 2014].

Montlló Bolart, Jordi. «Fitxa "08118/96 Can Teixidor - El Masnou"». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona, 18-01-2010.