No pesan los años...anda que NO

Avui he suat la cansalada he fet un gi-geiko/uchi-comi amb el Sensei Hiruma i amb el Senpai Alonso i també amb un altre Sensei convidar en Kimura. Desprès més gi-geikos amb en Ferran, Jordi i Cesar i per acabar amb en Baena. Esgotador. Avui per primer cop m'ha faltat l'aire. Breathless q diuen a la pèrfida Albion. Però tot i així estic content, més que pel resultat dels combats - que avui no em puc queixar - per la sensació q aprenem -no només jo també els col·legues kendolechons - i q poc a poc els cops que donem són més musicals. M'ha fet gràcia aquesta sensació avui. He donat uns pocs mens q al picar el só ha estat com percusió. Chupi calabaza! Per cert he descobert q soc un kōhai. No sé molt bé com interpretar-ho, potser com la L als cotxes quan et treus el carnet, igual al Japo porten una K ;)
Per cert ja fa dies que en Kenzo s'ha anat a estiuejar al Japó amb la seva mare, la Misako, no sé si passaran tant calor com nosaltres aquí, desitjo que s'ho estiguin passant força bé. Ells tenen l'oportunitat de practicar en un Dojo al Japó. Quina sort! molts records des de Barna

De Katas i Gi-geikos, de mestres i d'amics

Avui em tornat a ser quatre arreplegats, però està bé pq així tenim més espai i podem aprofitar més les classes i consells del Sensei i del Sempai. Kates al principi i després d'un intercanvi de mens hem passat al gi-geiko. Esgotador però al'hora fa gaudir i et deixa amb ganes de tornar i repetir al proper dia. Vull agrair als companys q saben força més q jo la paciència q demostren amb mi i els consells que em donen. Avui tinc la sensació d'haver après força. Ah i no ens oblidem del caballer Jedi Kendolechón i d'en Kend-ito col·legas de cor que fan q les classes siguin un estímul per a tornar-hi. A tots gràcies per haver-me fet descobrir aquest camí.
Salutacions!

Kendoverbena

Avui verberna de St Joan he anat al Dojo. I estava tancat! A la porta l'Enric, el Navas, el Morgenstern al poc arriba el Sensei Hiruma i ens obra la porta. No hi ha dubte q els del Kendo som d'un altra pasta. Hem estat els únics del dojo q hem anat a entrenar avui. Hem repassat les kates (més perdut q un pop al Kalahari) i després em fet gi-geiko. He trobat a faltar el mestre Jedi però he fet un combat interminable amb un altre neofit com jo. Després un Uchi-komi amb el Sempai Alonso i per acabar un gi-geiko amb l'Albert q m'ha clavat un Kodo-te q m'ha deixat el braç tonto (avui necesitaré una de la germandat del Cuerpo de Pajilleras del Hospicio de San Juan deDios, de Málaga per a fer quelcom de positiu -veure comentari d'ahir) Però això son coses q passen i cal agafar-se-les com aspectes inherents a l'aprenentage.
Bé companys per avui plego pq ja toca menjar la coca i veure el cava. Salut!

Siete virtudes

El kendo es un arte marcial japonés (procedente del Ken-jutsu) en el que se usa una espada de bambú, es una especie de esgrima aunque mucho más espiritual, por decirlo de alguna forma. Se traduce al castellano como el camino de la espada. El Kendo está imbuido de los principios filosóficos del Bushido, el camino del guerrero, que para llegar a ser tal tenía que cumplir siete virtudes: rectitud (GI), coraje (YUU), benevolencia (JIN), respeto (REI), honestidad, sinceridad absoluta (MAKOTO), honor (MEIYO) y lealtad (CHUUGI).

Kendocongres

Avui he arribat tard a classe :( Sortint d'un dinar de congrès amb un parell de Caol Ila 1993 (ips) he fet un descans a casa i quan m'he adonat ja eren les 7 així q a correcuita prepara l'equip i desfila! Tot i això he pogut aprofitar la classe i he fet un parell de gi-geikos, he suat la cansalada i he eliminat les toxines del menjar! Aquest vespre a descansar q demà de nou hospital i per la tarda congrès. Quin esgotament!!!

Congreso

Estoy de congreso pero lo urgente no va a hacer que nos olvidemos de lo importante...la práctica del Kendo está claro. Estos días voy de bólido. Por las mañanas que no tengo charlas en el congreso estoy trabajando en el hospital, al mediodía comidas de trabajo (cuando puedo hago que me inviten a un japonés ;) por las tardes reuniones de trabajo y por las noches cenas del congreso. Pero en todo este programa demencial tengo las dos horas del martes y jueves reservadas para el kendo. El martes tenía cena así q tuve de salir un poco antes pero tuve tiempo para practicar la técnica y realizar un par de combates. Dos victorias! una por agotamiento del rival y la otra por generosidad de mi maestro jedi. Lo importante es que como en el fútbol...somos uno! La fraternidad del kendo

Reencuentro con el Kendo

Tras un martes negro, un jueves de compensación. Hoy mucha técnica y hemos acabado con un Gi-Geiko. Tenía mis dudas de practicar pues aún me duele el hombro y tengo un par de hematomas q para qué! (las fotos de ayer no hacen justicia, pues han crecido desde q las tomé) pero al final han podido más las ganas que la cabeza (més la rauxa que el seny) y he participado en un par de combates con resultado dispar. Mi maestro Jedai, al q su padawan le ha regalado una menlleja, tras un intercambio interesante de golpes me ha clavado un men como dios manda. 1-0. Luego he competido con un representante de la justicia y ahí el men lo he clavado yo. 1-1 El resto han sido uchi-comis con el Sempai y con un 2 dan. Hoy me he ido contento no solo pq no he sido traumatizado físicamente sino pq tengo la sensación de haber aprendido un poquito (solo un poquito) más y que he dado un pequeño (muy pequeño) paso adelante.

Combate con Demuelator

Las guerreras fruto del combate con Demuelator os las incluyo para q veáis que no exagero. Más que un combate fue una demuelición. Saludos Kendolechones

Guerreras

Ayer me pusieron guerreras en el kendo. Varios men dados fuera de lugar me han originado sendos hematomas en cada hombro lo cual no deja de ser decorativo como guerreras pero si es un poco bastante doloroso, aunque ya se sabe... sarna con gusto no pica. Varen ser un munt de cops de queixal! Aquest cop pot anomenar-se muelamen en honor del seu inventor i per que et deixa molgut. Salutacions lectors! Y como dice Kendolechón que nadie se ofenda por que todo está escrito de buen rollito.

KENDO i examens a la facu

Fa dies que el col·lega em diu...Cony K1000 no escrius res! i té raó. Molta feina q no mandra. Ara és l'época dels examens a la facu i em toca corregir. Sort del Kendo que em fa veure les coses amb un altre perspectiva que si no tota aquella colla de dròpols anaven a setembre. Jo tinc lletra de metge però els que pujen segur q han estudiat gafrologia. Ni sé com puc entendre el que diuen, em sorprenc de mi mateix. Deu ser els men q rebo tan sovint q em fan ballar les neurones i aconsegueixo llegir el q d'altre manera seria impossible.

Però tornem a la classe avui el sempai ens ha donat canya (no hi era el sensei) i podeu trobar tota l'explicació de la classe al blog den Jordi (kendorfinas) Som uns supervivents!

Cap de setmana de reparació de Shinai

Aquest dissabte vaig anar a fer Kendo a la politècnica. Bon kendo. Cal romandre i perseverar, a la fi em sortirà algún cop bo, ara com ara disfruto. Això és com l'acudit de l'Eugenio. Va un tio i li diu a un altre "A mi me gusta el pocker" y l'altre pregunta: "que ganas mucho?" y respon: titu, si guanyés ja seria l'hòstia.
En arribar a casa el València li marca 3 al Madrid, que més pot desitjar un culé?
I el diumenge em vaig posar a reparar, netejar, lubricar, etc el... shinai (què estaves pensant, cotxinot!)
Pels neòfits com jo us he afegit un video de com es monta i es cuida un shinai. Que li tregueu profit!

Obsequi

Aquest dilluns un company i amic de l'hospi q sap de les meves dèries amb va regalar aquesta imatge en clauer de l'autèntic mestre del kendo Siteguipo Eschiripa. Gràcies Josep Lluis!

Va com va

Ahir vaig tornar a tenir un bon dia de Kendo i vaig acabar en un sopar amb un ex-jefe meu (jefe y sin embargo amigo). Bon rotllo. Quina setmana entre el 2-6 del dissabte i el 1 a 1 agònic es que no guanyem per a alegries. Però tb hi ha dies en els q tot sembla tornar enrera i els mens bons q vaig donar el dijous de la setmana passada semblaven de casualitat aquest dimarts (no m'entrava cap), sort d'aquest dijous q m'ha fet tornar la confiança - tot i que ha vingut amb un Dodge (veure comentari del dijous 16 d'abril) que m'ha deixat un hematoma al costellam!-
Per a goig dels amants de l'esport, tot i que aquesta web està pensada per a explicar les meves experiències en el món del kendo sense q serveixi de precedent us afegeixo un link a un video de l'eurocopa de futbol entre grècia i alemania (http://www.youtube.com/watch?v=i8ov2oNbkvo) IMPRESCINDIBLE!!!!

It's raining men

Avui m'han entrat uns quants men com deu mana! estic força content! Cal seguir entrenant i tot i ser un "galápago" de quaranta i massa anys amb paciència crec que acabaré per aconseguir-ho això de fer un bon kendo. De moment poc a poc i bona lletra que sent metge te molt de mèrit

Katas vintage

Et ací un video de cates de l'any de la mariacastanya q vaig rebre fa unes setmanes d'un company de Kendo, l'Enric. A veure si us agrada tant com a mi. És el kendo no kata 大日本帝国剣道形 realizat por Sasaburo Takano (uchidachi) i Nakayama Hakudo (shidachi), gaudiu!
http://www.youtube.com/watch?v=R2ZRpl9WoPQ

Historie du Kendo
« Le kendo est la plus ancienne, la plus respectée et la plus populaire des disciplines modernes du Budō » nous indique en 1983 Donn F. Draeger, l'un des spécialistes des arts martiaux japonais.
Après une longue période de guerres et l'unification du pays par le Shogun Tokugawa Ieyasu, le Japon entre dans une ère de paix qui durera plus de 260 ans, l'époque d'Edo (1600-1868), au cours de laquelle le kenjutsu qui a perdu en pratique sa finalité sur les champs de bataille prend son essor dans la formation de la caste dirigeante, celle des bushi (ou samouraï). Le kenjutsu est alors l'un des dix-huit arts martiaux que doit pratiquer le bushi. De nombreux traités sur le sabre sont publiés à cette époque au Japon tel le Gorin no shō de Miyamoto Musashi ou le Hagakure de Yamamoto Jocho. De « sabre pour tuer » le kenjutsu évolue vers le « sabre pour vivre » (katsujinken) par l'étude duquel le pratiquant forge sa personnalité. Afin de faciliter la pratique jusque là limitée à des kata au sabre de bois (bokken) ou au sabre réel, Naganuma Shiro développe au début du XVIIIe siècle le sabre en bambou (shinai) et différentes protections (bogu) afin d'autoriser des frappes réelles pendant les assauts. Parallèlement à l'amélioration du matériel qui prend la forme définitive que nous lui connaissons aujourd'hui peu avant la fin de l'ère Edo, le kenjutsu évolue vers sa forme moderne, le kendo.

Dans une école d'agriculture au Japon, vers 1920
À la Restauration de Meiji (1868), le port du sabre est interdit par décret impérial en 1876, la caste des samouraïs est dissoute et les arts martiaux tombent en désuétude avec l'introduction des techniques militaires occidentales. Les arts martiaux, dont le kenjutsu, renaissent toutefois dès 1878 dans les écoles de police et la première fédération d'arts martiaux, la Nihon Butokukai est créée à Kyōto au sein du dojo Butokuden en 1895. C'est à peu près à la même époque, en 1899, qu'est traduit en anglais le livre Bushido de Inazō Nitobe (1862-1933) qui contribuera grandement à faire connaitre à l'étranger les arts martiaux Japonais. Jusque là appelé kenjutsu, c'est en 1912 qu'il est fait pour la première fois mention du kendo dans la publication des Nihon Kendo no Kata (Kata pour le Kendo). L'Occident découvre le kendo dès le XIXe siècle à travers des récits de voyages. En 1899, une première démonstration de kendo a lieu en France à l'occasion de la visite du créateur du judo moderne, Jigoro Kano.
La défaite du Japon en 1945 porte un coup sévère aux arts martiaux japonais en général et au kendo en particulier, responsables selon l'occupant Américain de véhiculer une idéologie militariste via le Bushido. Le kendo sera d'ailleurs interdit après la guerre, mais sa pratique sportive se poursuivra sous le nom de « compétition au shinai » jusqu'en 1952 date à laquelle se constitue la Fédération Japonaise de Kendo (Zen Nippon Kendo Renmei). A cette occasion, des maîtres sont dépêchés à l'étranger, en France notamment. Citons ici maître Mochizuki Minoru, notamment 4e dan de kendo. Sous le contrôle de ces maîtres japonais, parfois rivaux, la France commence la pratique du kendo dès le début des années 1950 sous l'égide de la Fédération Française d'Aïkido, Taï-Jitsu et Kendo qui organise le premier championnat de France de kendo en 1959.

Como niño con Zekken nuevo
Hoy he estrenado Zekken. Gran labor la de estos artesanos que han conseguido que quepa todo mi apellido (guión incluido) en en Zekken. Mañana cuelgo la foto q ya es tarde y toca irse a dormir (mañana vuelvo a estar de congreso con mi otro bogu : el traje y corbata) :(

O Bogu, que coisa é?

Bogu é o conjunto de armadura que é usado na prática do Kendo, que é constituído por quatro partes: Men, Kotê, Dô e Tarê. O Bogu pode ser confeccionado na cor azul-marinho e branco, exceto o Dô, que pode vir com estampas ou desenho na parte frontal.Men Men é a armadura que protege a cabeça, como um capacete. É feita com um material especial semelhante a um pano grosso(aproximadamente 1,0 cm a 2,0 cm)e resistente, para poder suportar os ataques. A parte frontal do Men é um conjunto de protetores feitos de metal, com intervalos não muito largos para que o Shinai não passe, mas não muito estreito para não obstruir a visão do Kenshi. Um pouco abaixo desse protetor, existe o protetor para o golpe tsuki. O Men tem um par de abas que servem para proteger os ombros. É comum utilizar o Tenugüi (pano de algodão fino e retangular) na cabeça em baixo do Men para melhorar a aderência e absorver o suor.Kotê Kotê é a armadura que protege as mãos e os punhos. É utilizado como uma luva. A parte que protege as mão é feita com um material fofo, para que possa absorver o impacto na hora do golpe. A parte que protege o punho é feita de um material mais rígido e acaba antes de cobrir todo o ante-braço.DôDô é a armadura que protege o tronco. É feita de Bambu e detalhes em couro.TarêTarê é a armadura que protege da cintura até a coxa. É muito freqüente o uso do Tarê name, um tipo de identificação com o nome de cada Kenshi no Tarê.Existem equipamentos adicionais que aqui não foram citados, mas podem ser utilizados de acordo com a necessidade do Kenshi

BOGU

Bōgu (防具 ?) is specially developed protective armour used in Japanese martial arts, kendo and naginata.
A set of bogu consists of:
men (面 ,めん?) facemask and shoulder protector (helmet);
dō (胴 ,どう?): torso protector (breastplate);
kote (小手 ,こて?): hand and forearm protectors (gauntlets);
tare (垂れ ,たれ?): leg and groin protector (faulds);
sune-ate (脛当て ,すねあて?): shin protectors (greaves)(worn only by naginata practitioners).
The men protects the face, neck, and shoulders. It consists of a facemask with several horizontal metal bars running the entire width of the face, from the chin to the top of the head. To this is attached a long rectangular thick cloth padding that curves over the top of the head and extends to cover the shoulders. A throat protector is attached to the bottom of the facemask. The men is held in place with a pair of woven cords that wrap around the head and are tied at the back. The back of the men is left open for ventilation and the back of the head is unprotected. The target areas of the men are the center top, and upper left and right sides for cutting strikes and the center of the throat protector for a thrust.
The main component of the dō is the gently curving stomach and chest protector. The modern form has a pronounced bulge to help redirect the force of strikes away from the soft areas in the middle of the torso. Lacquered bamboo is traditionally used although lacquered paper "fibre" (frequently misidentified as fiberglass) or molded plastic are used for less expensive dō. The dō is supported from the shoulders by two diagonal ties and is restrained at the small of the back with another set of ties. The target areas of the dō are the two lower sides for a slashing cut to the stomach. The top half of the dō is a valid target for a thrust in naginata. In the kendo past, this was also a valid target for a thrust, but is no longer a permitted target.
The kote are mitten-like gloves. They were designed expressly for kendo. While appearing to be cumbersome, enough mobility is allowed to grip the shinai in a comfortable, powerful, and firm way. Kote for [[naginata]] users have a singulated index finger and thumb to better facilitate the rapid shifting of the hands along the length of the naginata's shaft. Naginata kote have a little less padding than those used for kendo. In the past kote were often made with fully articulated fingers. This is rarely seen today as there can be a safety issue with snagged fingers. A special heavily padded design known as oni-gote (鬼小手おにごて ?) are used by some koryu, most notably Itto-ryu. The target area is the wrist portion of each kote.
The tare is a thick cloth belt that wraps around the waist and ties under the front flap in front of the groin. Sturdy cloth covered flaps hang from the belt to protect the upper legs and groin. The flaps run along half of the belt's length, which should be positioned over the front half of the body. The center flap is usually covered with a name tag (zekken (ゼッケン ?), or nafuda (名札 ,なふだ?)) that identifies the name of the wearer and the dōjō or country they represent. There is no target point on tare, it is for protection against off-target and accidental strikes

Ahir no vaig anar :(
Ahir vaig estar en un congrès i no vaig poder anar a la meva sessió de Kendo. Es repartien els Zekken. Hauré d'esperar a demà per a tenir el meu :(
Com sé que tinc admiradors d'altres indrets us detallo qué és el zekken i altres estris que duem a sobre els que practiquem kendo