sábado, 11 de septiembre de 2010

La Batalla de l'onze de Setembre de 1714

Avui és onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, i es commemora la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge en l'any 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (Felip V) i els Àustries (amb l'Arxiduc Carles) varen lluitar per tota Europa per la corona d'Espanya. En aquest indret va ser una veritable guerra civil ja que els partidaris d'ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrat-se els felipistes a la part de Castella, Andalusia i nord-oest de la península, i els austricistes a la Corona d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca. Amb la victòria de Felip V, s'implanta un sistema polític uniforme a gairebé tot el regne de Castella, derogant-se els privilegis nobiliaris, Furs i institucions d'autogovern respectades per la Casa d'Àustria, de la Corona d'Aragó i la resta de regnes declarats austricites (excepte Menorca, llavors sota domini anglès). Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.

Tot seguit uns reculls de llibres de l'època.


"Los sitiados, tenian un solo regimiento de alemanes, que hacía 300 hombres escasos, nombrado de San Narciso; la demás gentes, todos catalanes y de la Corona de Aragón, menos 223 españoles de diferentes reinos y provincias de España"

Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 296


"Al fin, al amanecer del día 11 de septiembre se dio general. Cincuenta compañías de granaderos empezaron la tremenda obra; por tres partes seguían cuarenta batallones y seiscientos dragones desmontados"

"La defensa fue más obstinada y feroz. Tenían armadas las brechas de artillería, cargadas de bala menuda, que hizo gran estrago. No fueron rechazados los que asaltaron, pero morían en el fatal lindar, sin vencer, hasta que, entrando siempre gente fresca, aflojó precisamente la fuerza de los sitiados, menores en número"

"Todos a un tiempo montaron la brecha, españoles y franceses; el valor con que lo ejecutaron no cabe en la ponderación. Más padecieron los franceses, porque atacaron lo más difícil"

"ya estaban los franceses dentro de la ciudad, pero entonces empezaba la guerra, porque habían hecho tantas retiradas los sitiados, que cada palmo de tierra costaba muchas vidas"

"Todo se vencía a fuerza de sacrificada gente, que con el ardor de la pelea ya no daba cuartel, ni la pedían los catalanes, sufriendo intrépidamente la muerte"

"Fueron éstos rechazados hasta la plaza Mayor; creían los sitiadores haber vencido, y empezaron a saquear desordenados. Aprovecháronse de esta ocasión los rebeldes, y los acometieron con tal fuerza, que los hicieron retirar hasta la brecha."

"Empezóse otra vez el combate, más sangriento, porque estaban unos y otros rabiosos. Los españoles, que por los lados poseían gran parte de la ciudad, viendo habían retrocedido los franceses, también ellos se retiraron a la brecha"

"No se ha visto en este siglo semejante sitio, más obstinado y cruel"

Vicente Bacallar y Sanna, Marqués de San Felipe (1669-1726)
"Comentarios de la guerra de España e historia de su rey Felipe V, El Animoso" ~Biografia Oficial de Felip V~


Foto by CCB. Fossar de les moreres. Barcelona. 1983

2 comentarios:

  1. Es que los catalanes somos la llet (leche en castellano original)
    Encaixades mestre i fins demà

    ResponderEliminar
  2. Ben cert! i desprès només diuen q si comerciants i hòsties. Aquí els voldria veure'ls. Aquestes tropes imperials q varen fer el ronso quan la marxa verda deixant als pobres saharauies de la mà de Déu (o d'Alà)

    ResponderEliminar